Blog De Alejandro Valiño [Universitat de València]

La declaración del estado de alarma en la República romana por causa de epidemia

May 15, 2020 | | Comments Off on La declaración del estado de alarma en la República romana por causa de epidemia

https://twitter.com/UV_EG/status/1261244536359174144

El professor de la Facultat de Dret, Alejandro Valiño, explica les similituds entre l’actual estat d’alarma en el qual vivim per a frenar l’expansió del coronavirus amb les mesures extraordinàries adoptades durant la República Romana per a fer front a situacions de calamitat pública.

La pandèmia mundial per la COVID-19 ha provocat que des del 14 de març s’establira l’estat d’alarma a Espanya que va decretar el confinament de la població amb la finalitat de contindre l’expansió del coronavirus. Situacions extremes com aquesta també es van viure en època romana, com ens ho explica el catedràtic de Dret Romà, Alejandro Valiño

Així, les normes disposades per part dels qui ostentaven el poder polític en el món romà quan apareixien les freqüents epidèmies comportaven per als ciutadans una restricció dels seus drets individuals, situació semblant a les disposicions promogudes pel govern espanyol des de la declaració de l’estat d’alerta. 

La mesura més recurrent en els primers segles de la Republica Romana (509 a.C.-27 a.C.) va ser el nomenament d’un dictador, un magistrat amb poders extraordinaris que comptava, per un temps màxim de sis mesos, amb un major marge de maniobra que el que era propi de les magistratures ordinàries, l’exercici de les quals quedava suspés mentre el dictador seguira en el càrrec. D’aquesta manera, es restringien temporalment els drets dels ciutadans romans, detalla el professor de la Facultat de Dret.

‘Les causes més freqüents que motivaven el recurs a la dictadura van ser l’amenaça exterior i les convulsions polítiques internes, però no falten els casos en què la propagació d’una epidèmia va obligar a l’adopció d’aquesta mesura, no tant per conferir al dictador atribucions en l’àmbit sanitari, sinó amb la finalitat de ser més eficaç en la lluita contra els seus efectes devastadors’, assevera Alejandro Valiño.

Així, les fonts informen d’episodis en els quals l’exèrcit romà va quedar altament delmat per l’epidèmia, quedant així exposat a atacs exteriors que van donar ocasió al nomenament d’un dictador. En altres casos, puntualitza Valiño, el nomenament d’un dictador per causa d’epidèmia es produïa en circumstàncies de màxima desesperació. Això s’explica, segons puntualitza, ‘al fet que les epidèmies eren sentides pels romans com un càstig diví derivat de la impia despreocupació en el seguiment del ritual religiós marcat per la tradició’.

La primera via de solució per a aplacar la còlera divina era d’ordre religiós. Com afirma el catedràtic de Dret Romà, l’any 365 A. C., per exemple, es va recórrer a un cerimonial anomenat lectisternium, que consistia en un banquet al qual eren convidades idealment significatives deïtats del Panteó romà. En aquella ocasió, no obstant això, l’epidèmia va ser tan devastadora que, per consell dels més ancians, es va recórrer al nomenament d’un peculiar dictador específicament denominat clavi figendi causa (amb la finalitat de clavar un clau) en un dels murs del temple de Júpiter Òptim Màxim. Es tractava d’una pràctica sustentada en una lex de clau pangendo (llei d’inserció del clau), que feia així les vegades de talismà per a posar fi a una situació tan dantesca.

El nomenat va ser Lucio Manlio Imperiós, qui, una vegada complit el ritual, va voler continuar en l’exercici d’aqueix poder tan intens, enfront de la qual cosa van reaccionar els tribuns de la plebs, imposant-li la immediata dimissió. Alejandro Valiño assenyala que ‘aquell anòmal i peculiar recurs a la institució de la dictadura no va constituir un fet aïllat, perquè les fonts ens informen també d’altres episodis que van donar lloc a la designació d’un dictator clavi figendi causa amb idèntica finalitat: aplacar la ira divina en un clima de notable superstició religiosa’.

Aquest contingut ha estat elaborat per l’àrea de comunicació institucional del Gabinet de la Rectora de la Universitat de València amb la col·laboració del Facultat de Dret.Arxivat en: Recerca, innovació i transferència , Facultat de Dret , Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l’Estat

Noticia completa web de la Universitat de València


Comments



Comments are closed.

Name (required)

Email (required)

Website

Speak your mind


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 6 10 ?